TRAVESSA DE LA COSTA
BRAVA. Juliol 2012.
Armand Cartanyà i Núria
Coral
BLANES - LLANÇA.
220Km.
Desnivell acumulat 5400m.
13 dies: 12 etapes + 1
descans.
Aquest any, per vacances,
hem triat la travessa de la costa Brava. Volíem caminar I no passar massa calor,
I la manca de forma física ens desaconsellava fer ruta pels Pirineus.
Així doncs, varem pensar
que caminar a ran de mar seria una bona manera de començar a fer forma, per
acabar després fent alguns cims, al Pirineu.
La travessa es fa en 12
etapes, tot seguint el recorregut del GR 92, que coincideix, en gran part amb
camins de ronda. Hi ha però, itineraris alternatius en tot el recorregut, això
fa que cada dia es puguin fer canvis, segons les forces i el temps.
Nosaltres hem començat a
Blanes i hem acabat a Llançà, a tres hores de Portbou, per qüestions
logístiques. La nostra guia descriu dues etapes més des de Portbou a Cotlliure.
CONSELLS PRÀCTICS
Als que feu muntanya no
us en calen gaires, però mai està de més explicar les coses que, des de el punt
de vista del material, fan que aquesta travessa sigui una mica diferent.
Botes: és important que
siguin transpirables per evitar nafres, però també han de tenir la sola
gruixuda i dura (mínim vibram) és habitual un barrejat d'asfalt, camí pedregós
i sorra de platja en la mateixa etapa.
Gorra: en aquest cas, res
millor que un barret de palla, protegeixen molt, son lleugers i no agafen pudor
a més de ser biodegradables i molt bonics.
Crema solar: protecció
potent i resistent a l'aigua, durant les etapes
ens vindrà de gust banyar-nos a les caletes.
Nosaltres hem fet servir
la guia de Sergi Lara i Jordi Puig. Camins de Ronda. La travessa de la Costa
Brava. Ed. Triangle (la varem comprar a la llibreria Altaïr)
MENJAR I DORMIR
No manca oferta en tota
la costa, tant pel que fa a restaurants, càmpings, hostals i hotels.
Ens hem
deixat aconsellar per la guia i per la intuïció i hem estat bé a tot arreu.
ETAPA 1
BLANES -- TOSSA
Arribem a Blanes en un
tren de rodalies i prenem un bus que ens porta directament al centre. Iniciem
la travessa davant de La Palomera, una roca que determina l'inici o el final de
la Costa Brava.
Travessem el Passeig
Marítim i ens dirigim a St. Joan, el
primer turó al que s'hi accedeix per unes escales maleïdes, que sembla que no
s'acabin mai. Dalt ens espera una sorpresa, una petita ermita decorada amb
l'historia de St. Joan Baptista, ni més ni menys que per na Pilarin Bayés.
Aquesta il•lustradora és capaç d'explicar qualsevol cosa, incloent-hi la dosi
de malícia i lletjor que convingui però ho edulcora amb els seus dibuixos naïfs, fets
per a nens.
Aquest és l'estat d'ànim
que imprimirem a la travessa, faci calor o troni, en farem una interpretació a
l'estil de na Pilarin.
Entomem un caminet que
ens durà a la Platja de Fanals, a on es declara una tempesta, afortunadament és
hora de dinar i ens aixopluguem en un restaurant mentre gaudint dels sons i les olors de l'oratge a
ran de mar.
Passem per Cala Banys i
travessem tot el Passeig de Lloret, que està sorprenentment buit, per la pluja
I perquè es prepara la final de futbol d'Espanya-Italia. Tanta estanquera per
tot arreu fa feredat.
Després del Passeig hi ha
un camí de ronda, molt bonic, l'etapa acaba després d'atravessar dues
urbanitzacions. Arribem a dormir a Cala Llevador, a Tossa. Estem molt cansats i
hem de muntar corrents i amb pluja. Acabem sopant al Bar del Càmping, mentre la
gent veu el futbol. Total 19 km i 700 mts de desnivell.
L'endemà en fer el cafè
la cambrera s'ens adressa en anglès, segurament ens recordava la nit abans sopant
aliens al partit. Coses de ser catalans!
ETAPA II. CALA LLEVADOR -- LA POLA (TOSSA DE MAR)
Sortim de Cala Llevador i
caminem uns tres kilòmetres per camí de ronda fins arribar al casc antic de
Tossa de Mar. Passegem pels carrers, el castell i la muralla i prenem unes
escales (aquest és el viatge de les escales) fins arribar a la carretera i
novament camí de ronda fins a Cala Bona, a on només s'hi arriba en vaixell o
caminant, allà farem el primer bany del viatge, reprenem el camí de ronda fins
el Càmping La Pola, a la Cala Pola.
Arribem vora les 16:00.
Dinem al Càmping, l'Armand l'encerta amb un bon estofat de sípia i jo amb una
daurada a la planxa. Descansem una bona estona i a la nit, ben d'hora, sopem un
entrepà a la platja, mentre veiem sortir la lluna.
Al càmping fan ball, però
nosaltres dormim com a nadons, l'endemà toca matinar.
ETAPA III. CALA LA POLA
(TOSSA DE MAR) -- ST. FELIU DE GUIXOLS
Ens llevem ben d'hora,
ben d'hora per sortir a la fresca cap a buscar el GR-92 al coll del Sastre, que
en aquest punt és una pista. Ens desviem del GR per pujar al cim de Ses
Cadiretes, a una alçada de 518mts i amb unes vistes impressionants al Sant Grau, Llagostera i tota la plana
verda de la Selva. Continuem per pista, camins i corriols fins arribar novament
a mar, a Sant Feliu de Guixols a les 14:30. Fa molta calor i arribem amb les
forces al límit i assedegats, només entrar al poble hi ha una font pública que
raja, beneïda font! Bevem
i quasi bé ens banyem i ens sentim francament reconfortats.
Dinem a la rambla de Sant
Feliu I continuem camí fins a la platja de Sant Pol, tocant a S'agaró, per
camins de ronda, un recorregut molt distret i amb unes vistes precioses pel PIN
(Paratge D'interès Natural) on observem el comportament dels gavians, que
sembla que estiguin en època de zel i niant. Quina meravella veure com aixequen
el vol, es busquen i juguen!
Arribem al Càmping Santa
Pola absolutament destrossats, l'energia no ens arriba ni per banyar-nos a la
piscina, el que més s'agraeix és la dutxa del dia. Sopem veient la lluna a la
platja, magnífic. I a dormir.
ETAPA IV. PLATJA DE SANT POL (ST. FELIU DE GUIXOLS)
- PLATJA D'ARO (SA COVA)
Etapa curta. Sortim de
St. Pol a les 11:00h del matí amb un sol de justícia. Prenem el camí de ronda
que passa per S'Agaró a on hi ha les cases més luxoses de la Costa Brava. En
alguns trams hem de sortir del camí i fer la volta per la carretera (més
escales) per vorejar finques a on els propietaris s'han negat a deixar l'espai
necessari per que passi el camí de ronda, que pot ser un metro. Es tracta de
grans palaus amb jardins exteriors amplíssims... tot i que son expropiables,
els propietaris mantenen litigis d'anys i panys per no cedir el pas. No asse falta dessir nada mas.
Arribem a Platja d'Aro
afamats i assedegats, l'esforç de les etapes anteriors comença a passar
factura. Trobem un restaurant al passeig (l'Havana Beach) a on ens fan un
assortiment d'amanides exòtiques i peix fresc a la planxa, tot boníssim, encara
que fan un cafè de caganeres.
Prenem contacte amb la tramuntana,
bufa tant fort que decidim no banyar-nos i continuem camí. L'Armand mira
D'immortalitzar el viatge amb la càmera, enamorat dels colors de l'aigua, les
pedres i el verd de la Costa Brava. Com ens agrada fer el trinxeraire!
Continuem pel passeig marítim
i deixem el Cavall Bernat a la dreta per endinsar-nos en el camí de ronda. En
aquesta part es fa més estret, pedregós i irregular, ja hem deixat el luxe
empedrat de S'Agaró, passem per dues cales molt boniques i finalment arribem a
una altra una mica més gran, casualment en aquesta està el nostre càmping, allà
on farem nit avui.
El càmping és una
esplanada que baixa fins el penya segat fent uns petits bancals que
constitueixen les parcel·les. Està construït als anys 70 i no ha estat
reformat, no té piscina ni bar. Els pocs usuaris que poblem el càmping no
semblem gens preocupats per això i gaudim de la pau i la vista al mar. El vent
i les gavines i una guitarra que sona una mica lluny ens acompanyen també uns
quants paons reals, mascles i femelles que salten d'una tanca veïna i passegen
tranquil·lament piconant per les parcel·les. Hem muntat la tenda just davant de
la reixa que ens permet veure les roques, els pins i el mar. El càmping i la
cala es diuen Sa Cova, un lloc per recordar i recomanar.
ETAPA V. SA COVA (PLATJA
D'ARO) LLAFRANC
Sortim de Sa Cova a les
7:30 del matí, reprenem el camí de ronda per una zona plena de petits túnels,
ja ens va be perquè plou, el camí acaba a Torre Valentina, a Calonge, una torre
del segle XVI que ha quedat envoltada dins un hotel, en fi, encara que no la
van tirar avall! Coses de l'avarícia que ha trinxat molt la costa.
Caminem tot el passeig
marítim de Calonge fins arribar a Palamós, que té un gran port pesquer i de
mercaderies, continuem fins a la platja de la Fosca i la badia de Castells.
Aquesta és una platja que resta verge gràcies a la lluita d'ecologistes i
veïns. Certament es va salvar però la Generalitat va indemnitzar els
propietaris a preus desorbitats, curiosament eren gent de l'òrbita d'un tal
Macià Alavedra...
Posats a triar decidim
banyar-nos-hi, a la platja del Castell,
en unes aigües netes i l' entorn envoltat de pins. Continuem per camí de ronda,
el recorregut és força dur, fent pujades i baixades fins arribar a Cap Roig.
Arribem a Calella de Palafrugell,
a on tot el poble està pendent dels treballs que es fan a l'escenari tot
preparant la cantada anual d'havaneres.
Entrem a l'oficina de turisme demanant per un hostal i ens informen que
a Calella no hi ha hostals, només hotels, així doncs, no tenim més opció que
marxar fins a Llafranc.
Allà trobem habitació a
l'hostal la Barraca, molt cansats i sense haver dinat, fem una dutxa i sortim
decidits a cruspir-nos una paella.
L'Hostal la Barraca no ha
canviat res en els últims 30 anys, no és una hipòtesi, és seguríssim.
Els sanitaris roca i les
rajoles 20x20, el terra vermell, anterior al "terrazo" i les cortines
que mai han estat última moda, sinó primer intent. Aquest ambient "cutre-retro" ens
retroba amb els records de l'adolescència i desperta en nosaltres aquelles
sensacions de platja, festa i companys d'abans... mediterràniament, diuen.
ETAPA VI. LLAFRANC --
PLATJA DE PALS
Etapa de grans
desnivells, comencem pujant al far de Sant Sebastià i continuem per camins de
ronda fins a Cala Pedrosa. Allà hi trobem un xiringuito genial, és una
construcció precària i antiga, més aviat refugi
de pescadors que no pas habitatge, a fora i tenen un cobert fet amb
lones a on hi ha els fogons, una gran taula plena de fruites i unes senzilles
taules de plàstic pels clients. La carta és molt senzilla, truites de verdures,
croquetes casolanes i peix fresc del dia. A la cala només s'hi arriba caminant
o en vaixell.
Amb grans esforços hi
accedeixen caminant una família amb tres nens, per accedir a la sorra és
imprescindible passar pel costat de les taules, la senyora no s'atura i
s'emporta als nens directament a l'aigua, el marit demana si tenen menú de
nens. La Sra. Maria li respon que no, i li diu els productes que ofereixen.
Tampoc tenen hamburgueses? Pregunta el Sr. Amb cara de pànic, ni salsitxes? Ni
macarroooons? La Sra. Maria se'l mira estorada, no, tenim peix fresc, croquetes
casolanes, truites i verdures del nostre galliner i de l'hort...
Alguns pares odien els
seus fills! Recordo que quan la meva filla Marta era petita, li explicava tota la carta del restaurant,
per més que els cambrers perdessin la paciència, que ja se sap que quan els
necessites no venen i quan encara no has decidit, t'empaiten...
La Marta decidia el seu
propi menú segons la informació que jo li donava. Una vegada va demanar Civet
de Senglar, la cambrera horroritzada li oferia el menú infantil: macarrons
insípids. La nena es va menjar el senglar la mar de be.
Després de dinar
continuem el camí que passa per tot un reguitzell de cales i caletes, totes
precioses. Arribem a Tamariu i prenem una variant del GR que va per la costa,
ens banyem a Aiguablava i Fornells. El camí continua baixant i pujant i arribem
a la platja de Pals destorçats, de nit i sense lloc per dormir.
Els restaurants son a
punt de tancar i el dinar queda moooolt avall!, de fet hem parat una mica abans
a fer una coca-cola d'urgències... Fem una pudor inhumana...
Prenem una decisió
ràpida, abans de quedar-nos sense sopar, ens dutxem a les dutxes de la platja,
amb sabó i tot, a les fosques, ens canviem de roba ràpidament i seiem a sopar.
Quan finalment muntem la
tenda a la sorra i ens disposem a dormir, l'Armand s'hi queda en mig minut, a mi em fan mal fins i tot les
pestanyes i no aconsegueixo agafar la son.
Faig una nit de becaines
intermitents fins que veig sortir el sol a l'horitzó, el mar en calma i una
forta olor a mar. Fantàstic!
ETAPA VII. PLATJA DE PALS
-- L'ESTARTIT
La platja de Pals té 10 km de llargada, decidim
fer gran part del recorregut per la sorra, vora mar, es cansat però molt
gratificant i no passem calor. Arribem a la gola de Ter, es fa difícil saber
quina és la fondària que té el pas i no veiem cap pont i tenim por de mullar la motxilla, finalment
aconseguim passar.
Aquesta etapa ha estat
curta, però dura, per la calor i l'esforç acumulat. Arribem al càmping
l'Estartit, mengem un entrepà i fem una bona migdiada. Fem una tarda de passeig
i gelat en una terrassa.
Cal rentar roba i no
trobo un sabó prou petit per portar a la motxilla. Finalment compro el més
petit, unes càpsules, he amenaçat tot el viatge a l'Armand que acabaria
comprant un tambor de dixan i al final, quasi bé. Ja havíem rentat alguna cosa
però avui ja és urgent fer una bona bogada.
ETAPA VIII. L'ESTARTIT --
SANT PERE PESCADOR
Iniciem l'etapa a les 9:30 pujant a uns turons que ens
portaran a Cala Montgó allà les 13:30. El paisatge és un seguit de penya-segats
i cales petitones, les olor de pi i de fonoll ens acompanyen tot el camí. Fa
molta calor i comencem a sentir el cant de les cigales intensament. Ens banyem
a Cala Montgó a on mengem un arròs. El camí aquí és pla fins que veiem el Golf
de Roses.
El Golf de Roses fa 30 km en una U, abans
d'arribar a la primera pota caminem dues hores pels penya-segats, que tenen uns
25 mts d'alçada sobre el mar, el paisatge aquí canvia, perd vegetació i es
torna més aspre, el color del mar i la garbinada fa que el paisatge sembli
atlàntic.
Arribem al Port esportiu
de l'Escala, inici del Golf de Roses, ens esperen uns quants kilòmetres de
passeig marítim, passem per una zona de dunes protegida i les runes d'Emporiom,
comencem a veure canyissars i sorra fina. Buscant un càmping que ens agradi
acabem a Sant Pere Pescador. Em cal una aspirina per continuar.
Total més de 10 hores de
marxa i 30 km
molt variats. Estem rebentats, però res que no curi una dutxa, un entrepà i 10
hores de son. En aquesta etapa hem consumit 4l d'aigua cadascun, deu n'hi do!
ETAPA IX. SANT PERE
PESCADOR -- ROSES (Pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà)
Sortim de Sant Pere
Pescador a les 11:00h del matí després d'una son reparadora. Travessem el
poble, que és ben petit, buscant un forn. Si alguna cosa caracteritza Catalunya
és que a tots els pobles hi ha un forn memorable, i segurament més d'un. Ens
endinsem en un món d'olors que ens recorda que hi ha vida més enllà del
croissant i comprem un tros de coca de forner, una coca petita de llardons i un
brioix... uhmmmmmmm!
Ens ho cruspim tot per
dinar, amb un entrepà de xoriç i fruita de la zona, peres I pomes boníssimes.
El camí és ple de vegetació de ribera i baixa per la vora del riu Fluvià fins a
la seva gola al mar, ben be com un camí de sirga. Després continuem per la riba
de la Muga fins el Parc Natural dels Aiguamolls d'Empordà.
Entrant per la platja,
els itineraris del parc estan molt mal senyalitzats, això fa que donem voltes
en cercle i trigarem 4 hores en travessar el parc. Val a dir que han estat 4
hores meravelloses. L'ecosistema del parc m'ha recordat molt els jocs de la
meva infantesa al bosc a La Floresta. L'exploració i l'observació infantils
inclouen tot tipus de procediments, extreure la llet de les tiges, tallar les
fulles al biaix, del dret i del revés, tocar, rascar, aixafar, esmicolar,
esqueixar, pintar, olorar... això fa que el coneixement de les plantes sigui
extensiu, i en veure totes aquelles plantes familiars, m'he sentit com a casa.
Moltes bestioles
conegudes viuen també als aiguamolls, els llangardaixos i les sargantanes, les
granotes i els insectes de colors, les papallones i els crancs de riu. I aquells insectes que són capaços de viure
en la tensió superficial de l'aigua amb 4 poteres estirades que tenen una
petita boleta al final. Misteriosa i familiar, la natura. I els àlbers de
fulles de plata, els roures, els oms i els feixos i els tamarius. Els esbarzers
plens de mores, encara verdes, el canyís, les balques I les englantines,
absolutament deliciós.
El més interessant dels
aiguamolls, però, és la possibilitat d'observar les aus des de uns amagatalls
de fusta. Quan hi entrem notem la frescor de l'ombra i ho fem en silenci, amb
devoció, per tal que no se'ns escapi la visió de cap ocell. Els camesllargues,
amb un cos rodones i unes potetes primes llarguíssimes, de color taronja, que
fan que no s'enfonsi en el fang. Els ànecs perseguits per una munió de petits, les
cigonyes tan grans, quan les mires d'a-prop, que semblen impossibles. Cap
picada de mosquit.
Al meu parer, la visita
als aiguamolls ha estat la part més bonica de les vacances.
Travessem Empuriabrava
(quina llàstima haver-se carregat una zona d'aiguamolls per fer aquesta
fatxenderia d'urbanització!)
L'etapa es fa dura per la
calor i comença el mal de peus, l'Armand amb una nafra, jo amb les plantes
inflamades. Ens aturem en una benzinera i ens comprem dues ampolles d'aigua
fresca que acabem mig bevent mig tirant-nos-les per sobre dels peus per calmar
el dolor.
Arribem al càmping Roda,
muntem i decidim que l'endemà farem un descans.
GAME OVER!
INSERT COIN!
ETAPA X.
ROSES -- ROSES (Descans)
ETAPA XI. ROSES -- CADAQUÉS
10:30h / 750m desnivell
Magnífica etapa.
Travessem Roses per enfilar el camí de ronda, després d'una hora per travessar
el passeig i el port. Ens creuem amb tot tipus de corredors, caminadors i
passejadors de gossos, com és habitual el dies que sortim d'hora, fins arribar
a la Cala Canyelles petita. A partir d'aquí el camí es fa més petit i
irregular, i no hi ha baranes, continuem passat per cales petites, totes molt
boniques, el paisatge es torna més feréstec i aspre, l'aigua és molt neta i el
mar està en calma, sembla un llac.
Arribem a Cala Montjoi a
les 13:00, ens banyem, el bany és molt refrescant i reparador. Dinem a sota
l'ombra d'uns pins i fem una llarga becaina, esperant que afluixi la calor per
continuar. En sortir de Cala Montjoi ens enfrontem amb el parc natural de Cap
de Creus: un paisatge desèrtic i el GR que és una pista
polsegosa. Deixem la pista per encarar un camí estret i costerut, en pocs temps
pujem 250m.
Arribem a Cadaqués a les
20:15, entrem per la part sud de la badia, ens sorprèn el blanc pur de les
cases i els vaixells, envoltats d'una llum groga crepuscular molt fotogènica.
Arribem al centre a on dormirem: pensió Marina. Estem plens de pols i cansats i
agraïm la dutxa fresca i la tramuntana que comença a bellugar-ho tot.
Sopem al restaurant La
Lluna, que està en un dels carrerons del centre. No és un lloc car, però ens
serveixen productes de primera qualitat, tant el peix com la carn i gaudim d'allò més.
El propietari ens explica que ha fet el camí de St.Jaume i està sorprès que hi
hagi qui trii la Costa Brava per una ruta a peu; de fet no en hem trobat, ningú
fent el mateix recorregut, excepte dos grups de joves que el feien en sentit
contrari. En sortir del restaurant, fa força fred i marxem directament a
dormir.
ETAPA XII. CADAQUÉS --
PORT DE LA SELVA
18km. 500m desnivell.
Fem una volta per
Cadaqués abans de recollir les motxilles a l'hostal i ens dirigim a Port
Lligat.
Aconseguim visitar la casa de Dalí, tot i no tenir
reserva, i ens sentim afortunats.
La casa, sense deixar de ser un lloc excèntric, com els seus
propietaris, manté un aire molt casolà i
està integrada en l'entorn, de qual es
nodreix per totes les finestres i finestrals oberts al mar. En Dalí s'hi va fer
instal·lar un mirall amb l'angulació perfecta per veure els primers rajos de
sol des de el seu llit. Gala decorava tota la casa amb petits poms de sempreviva, una floreta
petita groga, que tremola amb la tramuntana i que té una olor molt
característica. Gala en recollia per l'entorn de la casa. Nosaltres també en
varem collir, fora del parc, i l'hem plantat a casa.
Per arribar al Port de la
Selva ens calen més de 4 hores de camí, entre pistes i corriols, polsegosos i
costeruts i amb molta calor. Arribem ben cansats, comencem a sentir-nos una
mica atrotinats de tanta tralla i tanta calor.
ETAPA XII. PORT DE LA
SELVA -- LLANÇA
Iniciem el camí amb
l'objectiu posat a Portbou. Ens aturem a esmorzar al passeig mentre uns
firaires munten les seves parades prop del port. La fresca i la llum del matí
ens animen a continuar.
Prenem un camí de ronda,
molt ben arreglat, entre el mar i fileres de cases i ens anem trobant la gent
que aprofita les primeres hores del dia per fer esport.
Ben aviat ens adonem que
estem molt cansats i quan comença a fer calor se'ns fa ben feixuc el camí.
Finalment decidim agafar el tren a Llançà, conscients que ens mancaran només 3
hores i mitja per assolir l'objectiu. Em estat objectius i hem decidit no patir
aquestes hores només per arribar-hi. Així ens queda alguna cosa pendent i
l'excusa per tornar.
La travessa ha estat més
dura del que esperàvem, però també sorprenent i gratificant.
posts / com.
